1. Autoconeixement econòmic

1.2. El teu comportament econòmic i les trampes dels diners

1.2.3. Les trampes dels diners

Hi ha una disciplina acadèmica on s’apleguen la psicologia i l’economia —amb guanyadors del premi Nobel d’economia com Daniel Kahneman i Richard Thaler— que estudia per què prenem les decisions que prenem davant els diners, i el que demostra és que el nostre comportament és bastant poc racional.

Les emocions i les creences ens posen trampes i ens fan prendre males decisions, i rarament en som conscients. Fins i tot podem oblidar determinades experiències personals i repetir vells errors. La bona notícia és que pots aprendre a controlar aquestes trampes, però abans de res les has de saber veure.

A continuació, veuràs exemples d’algunes trampes en què caiem a l’hora de gestionar la nostra economia:

	Conseqüències
La recompensa immediata: Evita que fem l’esforç per una recompensa que trigarà més a arribar. Això fa que deixem per a més endavant algunes coses importants, i ens deixem seduir per opcions fàcils, temptadores i immediates.	Dificultat d’estalviar: El present pesa molt. Tenim més estímuls per gastar diners ara que per guardar diners per a necessitats futures.
L’excés d’optimisme: Ens fa sobreestimar els beneficis de les nostres decisions i subestimar-ne els costos.	Excés d’endeutament: Creiem que la quota és assumible i no veiem tant la durada del deute i els diners que acabarem pagant realment.
La por a perdre. Ens empeny a no prendre riscos, encara que les opcions de guanyar siguin elevades. Ens afecta més perdre que guanyar.	Perdre una bona oportunitat de negoci: Si tenim un negoci i sorgeix una oportunitat que ens pot fer guanyar 10.000 euros o perdre’n 3.000, la majoria la rebutjarem perquè la por a perdre pesa el doble que la confiança de guanyar.
El diner fàcil: Fa que valorem menys les coses que ens han costat menys de guanyar. Administrem amb més cura aquelles coses que ens ha suposat més esforç aconseguir.	Malgastar un premi de loteria: És més fàcil malgastar 10.000 euros obtinguts en un joc d’atzar que 10.000 euros guanyats treballant, però en els dos casos són 10.000 euros. L’origen dels diners condiciona la despesa.
Les comparacions: Quan establim comparacions amb un punt de referència o «àncora» que la nostra ment ha escollit de manera arbitrària, les nostres decisions queden molt condicionades, i ens pot fer molt manipulables i vulnerables a l’hora de decidir.	Pagar preus elevats: Si un smartphone de 600 euros és la nostra «àncora», podem acabar pagant 350 euros per un aparell creient que comprem barat.
«El que s’ha fet tota la vida»: Quan sempre hem fet el mateix, ens costa atrevir-nos a canviar l’estat actual de les coses o statu quo. La inèrcia de fer sempre el mateix és molt gran.	No canviar de feina: Davant un possible canvi de feina, tendim a veure-hi més els inconvenients i els riscos que els avantatges i les oportunitats.

Qüestionari 4. En quines trampes caus més habitualment?

Fes clic aquí per fer el qüestionari.

Exercici 2. Has caigut a la trampa?

Per reflexionar sobre les trampes econòmiques que ens trobem en la nostra vida quotidiana, respon el qüestionari següent.

Fes clic aquí per fer l’exercici.